Mai com ara havia tingut tant de sentit la
frase “vivim temps de canvi”. Més enllà dels avenços científics i tècnics – ja
plenament consolidats en la nostra societat –, la consciència pública clama per
un canvi de les estructures polítiques i econòmiques, per solucions sostenibles
i ecològiques a llarg termini i, en definitiva per un codi ètic a l’alçada de
les espectatives. Aquesta nova concepció del món requereix de pensament fóra de
la caixa, d’innovació.
Segurament alguns farem tard per ser “natius
innovadors” (com passa amb els “natius digitals”), tot i així convé
centrar els esforços en fomentar la curiositat, el pensament crític, la comprensió
profunda, les eines d’investigació, reflexió i creativitat, i en definitiva la
innovació en els plans d’estudi de futur.
Aquest post mira d'oferir pautes per
estimular la mentalitat innovadora.
- Viure l’experiència, passar a l’acció.
Un aprenentatge és més que un tema sobre el qual recavar informació i coneixement
ja existent; per convertir l’experiència en aprenentatge consolidat es necessita pràctica i acompanyar-se d’una metodologia que garanteixi
l’assoliment d’uns objectius.
- Aprendre els conceptes, no els fets.
Entendre en profunditat el concepte, la idea estructura el cervell per posar en
pràctica les proves i fets que la demostren. La memorització rutinària dels
fets no entrena la ment per pensar, només l’omple de dades.
- Oferir el concepte i preparar la
persona per trobar solucions. Donar totes les solucions adorm el cervell tant com trobar-se perdut i sense opcions, bloqueja; l’equilibri sovint es troba a mig
camí: les instruccions haurien d’alimentar la curiositat i la investigació
oberta. Encara que l’aprenentatge de la tècnica precedeix l’art, la necessitat per
expressar-se de l’artista sovint inventa noves tècniques…
- Equiparar en importància les
habilitats/competències i el coneixement. Competències com el pensament crític,
la comunicació, la col·laboració i la creativitat son l’embrió imprescindible
per desenvolupar la capacitat d’innovació.
- Fomentar el treball en equip, més
que no pas el treball en grup. Convertir un grup en un equip amb pensament
col·lectiu requereix de mètodes específics. Un equip desenvolupa característiques
i valors propis (com ara: compromís profund i compartit amb el propòsit comú;
sentit de pertinença, orgull, lleialtat; igualtat i respecte de tots els
membres, sense individualitats; presa de decisions per consens; sentit de
responsabilitat compartida en el resultat; lliure participació, comunicació
oberta i franca, col·laboració, esperit d’autocrítica…) que genera un resultat
superior a la suma de les parts.
- Utilitzar eines i jocs que estimulin el
pensament i la creativitat.
- Premiar el descobriment. L’avaluació
acadèmica premia el domini de la informació coneguda per sobre de la innovació
i la creació; cal destacar les solucions enginyoses, diferents o més enllà del
manual.
- Crear espais per a la reflexió. Rumiar
consolida l’aprenentatge, estimula el pensament més profund i la comprensió.
Practicar la innovació requereix d’acció i
capacitat d’encaixar el fracàs i els resultats difusos, la valentia per persistir
i per fer autocrítica. Les recompenses de practicar-la inclouen experiències noves,
emocions, divertiment, compromís, passió i descobriment dels propis recursos.
Bibliografia
Project Based Learning Design and Coaching Guide: Expert Tools for Innovation and Inquiry for K-12 Educators by Thom
Markhan
Big Thing by David V. Loertscher
Gamestorming by Dave Grave
Beyond Words by Milly Sonnerman
Concept-Based Curriculum and Instruction for the Thinking Classroom by H. Lynn Erickson.
Entrades
